ÀVIA ENYORADA

Sabedora del teu destí,
adéu, ens has dit,
de tots, t'has acomiadat,
i poc a poc, has marxat.

La teua hora, ha arribat,
la campana, ha anunciat,
que el teu fill portes al cor,
el dia de la teua mort.

Grisos els cabells
i els peus dolents.
Així t'he conegut
i així t'he volgut.

Coneixedora del teu destí,
adéu ens vares dir,
de tots, t'acomiadares,
i poc a poc, marxares.

Àvia, enyorada,
de voluntat domada
pel colp cerril
de la mort d'un fill.

Cruel el destí,
el cor et va partir.
Sempre, en casa tancada,
l'àvia, la seua pena plorava.

Enyor de l'àvia
volguda,
plor per la iaia
perduda.