Daurades fulles de tardor
que el terra busqueu,
acabada la vostra llavor
repòs etern trobeu.
Mort l'estiu,
el verd ha acabat,
de groc esdeveniu,
la tardor ha arribat.
Làpides de marbre
de fulles tapisades,
als peus de l'arbre
que us deixa caure.
La blanca flaçada
que arriva de matinada,
deixa ben amagada
la dura vida pasada.
Cobert el sòl fred i humit
descansa l'esperit,
d'un arbre entristit,
d'un tronc mig podrit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada