Poema a la vida. La vida coneguda, per una persona de 23 anys i les condicions en les quals l'ha viscuda.
Dorm el peüc a la muntanya,
a fer llenya marxa,
la terra treballa,
les brases paga.
A la muntanya
el llop canta,
s'acosta la por,
arriba la son,
el peüc dorm.
Muntanya de bressol,
estels de trespol.
La vida t'oferix això,
i et nega allò.
Peüc de sabates trencades,
a l'escola marxes,
guants a les mans,
dignitat a les butxaques.
De l'escola has tornat,
i sols has trobat,
treball i suor,
treball i suor,
i fins avuí
la vida t'ha oferit,
treball i suor,
treball i suor.
Butxaca lleugera,
mots airats,
pares humiliats,
silenci de dignitat plena.
Braços curtits,
front humit,
esquena doblada,
dignitat a la butxaca.
Ment clara i espabilada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada