dissabte, 22 de novembre del 2008

El Sol tebi del migdia, no es nota gens, el fred intens de mitjans de desembre a Timisoara, sols dona llum, mai escalfa suficient. El vent, -per tranquil que bufe- sempre marca la cara, degut a les temperatures sota zero, que es registren des de fa un mes. Tota la tardor ha estat típica romanesa, Sol quelcom de neu, i fred, molt i constant.
El pam de neu que fa de catifa per tot el terra de la ciutat, està llaurat pels trajectes dels vianants, uns amunt, d'altres avall, van fent solcs a la neu que ha caigut per la nit. Aquests solcs, paguen un preu per llurs existència, i és que van minvant l'espesor de la neu. Aquesta, com un polissó, s'agafa als camals dels pantalons i a les pròpies sabates. La calor del cos, l'aigualix, i el fred gèlid, la torna a congelar. Els pantalons queden acartonats per aquesta dualitat calor versus fred. Els pantalons i sabates de l'Anna, no són cap excepció en el paisatge urbà. Ella marxa cap a casa amb passos lleugers, ha eixit de la facultat ràpidament en oir els rumors d'allò que ocorregué ahir a Iasi, vol confirmar-ho amb les notícies de la televisió. Està nerviosa per si són veritat. Els professors han comentat que companys de la universitat d'Iasi, així com estudiants i treballadors i treballadores de fàbriques es varen reunir ahir de matí en la plaça de la unitat, de la ciutat moldovesca. Pel que comenten, no ha estat improvisat, un grup d'intel.lectuals han creat el "Front Popular Romanés", una espècie d'associació que des del passat 9 de novembre, nit en la qual caigué el mur de Berlin, estan menejant-se i organitzant-se, cansats de Ceausescu i del seu sistema autoritari. Comenta la gent, que han estat capaços de congregar o centenars de persones en una concentració anti-Ceausescu. Anna no acaba de creure-s'ho, com poden haver centenars de persones protestant contra el dictador ?, I en el centre d'Iasi ? Com és possible això ? Aquestes preguntes que ella mateixa es fa, la porten directament a la incredulitat. Incredulitat per que no creu que els serveis secrets del règim, i llurs col.laboradors locals,
-xerraires i delators varis-, no hagen estat capaços de detectar aquests moviments de protesta. Anna no s'ho acaba de creure, ja que qualsevol crítica al dictador o al règim comunista, porta els serveis secrets a ta casa, el nivell de veïns-espies, és tal, que abans que el difamador arribe a casa, la policia, ja l'ha registrada i retesa la família. Per això, vol arribar aviat a casa. Els professors també diuen que ahir varen disoldre la manifestació, i han empressonat els seus organitzadors. Diuen que estan als calabossos dels serveis secrets de la policia d'Iasi.
L'Anna apreta el pas, està a prop de sa casa, i veu com pel centre de la ciutat, hi ha grups de persones, gent que corre d'un grup a l'altre, d'una banda del carrer a l'altra, passant històries, passant missatges, amb veus tèbies, malgrat el fred. De sobte es senten sorrolls de sirenes, cotxes de la policia i dels serveis secrets s'apropen a correcuita. Tota la gent, que abans formaven grups, ara ja són una massa compacta i uniforme, comencen a estar nerviosos, l'arribada de la policia i les sirenes sonant, no milloren aquest estat d'ànim. Tenen por, però no estan acovardits, callen, tots a una callen, com una sola boca tancada, tots retenen l'alé com si el mínim soroll anés a delatar-los com a conspiradors. Símplement s'han anat congregant per saber que passa, per saber-ho de primera ma, res volen saber de la televisió, manipulada fins els punts i apart. I ara es veuen assetjats per les forces de seguretat, i l'Anna al bellmig de tot, ella que estava de passada pel centre de la ciutat, ella que sols volia arribar a casa i parlar amb els seus pares, ara es troba acorralada, i amb por, molta por, sap que res no li pot passar, ja que son pare és membre del Partit Comunista de Romania, i coneix els dirigents actuals de Timisoara. Emperò això no lleva, que se'n puga contagiar per aquest sentiment de nerviosisme i de por, tots dos barrejats.
La policia envolta tota la massa congregada pel centre de la ciutat, ara ja en són milers, Anna veu com un grup de policies, marxen cap a un edifici. La gent comença a cridar, i un rumor s'esten ràpidament, "volen assassinar el pastor reformista Lazlo Tokes", aquest, porta un temps criticant el règim comunista de Ceausescu. I encara que ho fa a la premsa extrangera, -a mitjans de comunicació internacionals-, aquestes crítiques s'han intensificat i agreujat, des que aquest règim vol promulgar l'anomenada "Llei de sistematització urbana", amb la qual, indirectament el que preten el règim totalitari, és un setge a la llibertat religiosa, i per això, el pastor alça la veu, per denunciar aquest setge. La resonància d'aquestes crítiques, són majors, al sí de Romania, que a l'exterior, i això fa que els serveis secrets vulguen assaltar la casa d'aquest pastor reformista. L'Anna veu com de sobte, la gent comença a increpar a la policia, ella es troba sorpresa de la reacció del poble, no sap si fruit de la por, dels nervis, o de tot junt, però el que ahir va passar a Iasi, i el que avuí estan veient a Timisoara, fa que la gent perga la por. Eixos crits en favor del pastor i eixos xiulits en contra de la policia, ahir mateix eren impensables.
Anna està nerviosa, sap que no podrà eixir del cercle policial. El germà que és un any major que ella, es troba fent el servei militar, i de segur que està mobilitzat entre el militars que envolten els carrers del centre històric de Timisoara. Ella mira a totes bandes, per veure si el veu, però amb la multitud, això esdevé una tasca imposible. La gent ara es fa forta a les portes de la casa del pastor reformista i no deixa passar la policia.
Els membres de la congregació reformista de Timisoara, fa ja alguns dies que estan en casa del pastor, o pels seus voltants, perquè s'esperaven una evacuació d'aquest, fora de Romania. L'esglèsia Ortodoxa romana, així com els Baptistes, els ha recolzat i ajudat des del primer moment. Aquests compartixen l'opinió del pastor reformista, pel que fa a la Llei contra la llibertat religiosa.
L'exércit comença a disparar a l'aire, la gent fuig. Una inmensa massa uniforme s'escampa per tots els carrers on estaven concentrats. Anna atemorida pels tirs de la policia i l'exércit, busca refugi amb altra gent a l'interior de les cases, veu com la gent tremola de por, i de fred, i ningú sap que passa. Anna esclata en plors, no sap si de por o de ràbia pel que està veient.
La gent ha desaparegut, no es veu una ànima decent pel carrer, sols la policia, els serveis de seguretat, i el propi exércit. Anna creu que ha arribat el moment d'eixir del seu amagatall, i de tornar a casa, buscar el refugi patern, i saber de primera ma, a través de son pare que ha passat i que està passant. Marxa ràpida a casa, entra esglaiada, son pare està d'empeus, parlant amb altres membrer del partit, sa mare mirant les notícies per la televisió i el seu avi, sentint la ràdio. Les notícies sols comenten que gent maleant, i enemiga de Romania i del comunisme, han estat dispersats per la policia. Ella llança un crit mig de protesta i mig de fàstic pel que està oïnt, sap que això que diuen és mentira, sap, -perquè estava allí- que ha segut una cosa espontània i no organitzada, i ara veu com les autoritats mentixen i manipulen la informació. Sa mare queda atònita en veura a la seua filla tant encoleritzada, mai l'havia vista així, per això marxa a parlar amb el seu marit, i aquest enutjat amb els protestants, perque la gent no els enten, no entenen el règim comunista, no entenen que la igualtat que busca el comunisme, a la Romania de Ceausescu és posible.
La mare de l'Anna acomiada els membrer del P.C.R. fins la porta de casa. Anna sent com es tanca la prota i sent el xiuxiueig dels seus pares, sap d'allò que parlen, sap que parlen d'ella, i d'allò que acaba de contar-li a sa mare, enutjada pel que oïa per la ràdio i la televisió. La porta del saló s'obri de bat a bat, entra son pare neguitós, les mans li tremolen. ¡¡Anna filla !!, ta mare em diu que estaves en la revolta ?, És això cert ?, preguntà el paré mirant directament els ulls de la seua filla. A Anna, no li queda saliva per a respondre, ni llàgrimes per a plorar, esclata en un crit sec, un crit sord, silenciós, ¡¡si, si estavà!!.
El clima de desassossec que es viu al carrer, entra a casa de l'Anna, les finestres, sent impermeables per a la pluja, esdevenen colador de l'aire estrany en el qual viu el poble de Timisoara. L'Anna encara amb l'estat d'ànim alterat, i això que ja han passat dúes hores des que arribà a casa, els carrers buits i l'esperit encés, els carrers plens de vehicles blindats, i moviments de tropes sense rumb definit, les cases plenes de gent desvetlada i els llits buits d'ocupants. Els pares de l'Anna intiuxen una nit llarg, una nit de preocupació pel fill soldat, i de preocupació pel comportament de les forces armades. Son pare veu el seu fill menut, Manuel, de sols 10 anys, que res no enten, però que capta com un adult el flaire espés de la casa, no vol dormir, no sap que passa, emperò veu la resta de la família i sap que és alguna cosa extraordinària, poc habitual a la casa d'un membre del P.C.R.