ÀNIMA D'AMOR

Dorm,
al bellugar-se, i canviar de posició,
ràpidament ocupe el buit deixat, i,
em plau sentir la calor del seu cos
als llençols, al matalàs, al llit,
em plau.

Em plau
sentir l'alé a prop de les meues galtes,
sentir el calor de l'ànima
que ix en cada batec del cor,
en cada moviment de respiració,
em plau.

Em plau,
obrir els ulls i veure el seu perfil,
entre la dèbil llum que entra per la finestra,
em plau.

Mai pensava que d'amor
poguera hom morir,
i tanmateix, per l'amor visc.

Ingenu de mi, pensava
que d'amor no em podia patir,
i ara em veig morir,
Ingenu de mi.