Quede clar que aquesta poesia no em pertany, aquesta història real, de l'amor del fill per la mare, de la mare pel fill, i l'amor fraternal dels dos germans, queda narrada en la poesia, en les paraules escrites, dona igual per qui, però el desconsol, el dol, i el dolor, que aquestes persones transmeten mai el podré escriure.
De com la mare ha trucat
i com el fill ha cotestat,
Dorm tranquil.la ! dorm !
La nit ve carregada,
amb la seua dalla.
La mare no dorm,
el fill ha mort.
La mare crida,
quan alça el dia.
La mare plora,
el fill la consola
si mare, si !!
la nit a vingut
i ma vida s'ha endut.
Mare no plores per mi,
l'arbre que pel camí
ha aparegut,
la vida se m'ha endut.
Que et servisca de consol
que no estava sol.
la meua estimada,
amb mi estava.
Junts estavem,
junts estarem.
Mare !! per mi no plores
mira al teu costat
mira el meu germà,
mira el meu germà,
mira el meu germà.
Mare, el meu germà plora,
i ningú el consola,
De com la mare ha trucat
i com el fill ha cotestat,
Dorm tranquil.la ! dorm !
La nit ve carregada,
amb la seua dalla.
La mare no dorm,
el fill ha mort.
La mare crida,
quan alça el dia.
La mare plora,
el fill la consola
si mare, si !!
la nit a vingut
i ma vida s'ha endut.
Mare no plores per mi,
l'arbre que pel camí
ha aparegut,
la vida se m'ha endut.
Que et servisca de consol
que no estava sol.
la meua estimada,
amb mi estava.
Junts estavem,
junts estarem.
Mare !! per mi no plores
mira al teu costat
mira el meu germà,
mira el meu germà,
mira el meu germà.
Mare, el meu germà plora,
i ningú el consola,
Mare per mi no plores.
1 comentari:
Molt original el blog, no soc experte en poesia pero m agrada llegirne de vegades. Ja hem afegit el teu blog a Els Blogs de La Safor, si pugueres afegir un enllaç de la nostra web al teu blog estaria genial. Saluts i anims
Publica un comentari a l'entrada