LA TARANYINA

Fils tranquils i suaus
són els que m'envolten,
blancs i sedosos,
melosos.

Que dolçament he caigut
en la xarxa.

No crec que volgueres atrapar-me;
mirant sols, el teu melig,
mirant el teu desconsol,
així caiguí jo,
al teu parany.

Però ara que he aconseguit
alliberar-me,
ara que amb la llunyania
del temps i dels kilòmetres,
ara és quan et veig,
i veig que no era tan gran
la taranyina.

Blanca, sedosa, melosa,
però no tant gran
a temps
(si és que hi ha temps per a això)
a temps dic,
ho he pogut vore,
a temps ho he vist,
no era tan gran
no era tan bona.
Però
¡Com era de sedosa i melosa!