ANAÏS

A Anaïs, valenta, irònica, clara, simpatica, i amiga.
A Anaïs, ara que va a parir, a ella va dedicada aquesta poesia que porta el seu nom, com no podria ser d'altra manera, és clar.


A aquest país, que és el meu,
i mig teu.
A aquest país que ens ha
costat de fer.

Ara que et sents més lliure,
ara, parixes.

Ja al teu sí,
es rebel.len,
es senten empresonats,
es rebel.len,
patalegen el teu ventre,
es rebel.en
i nàixen.

Lliures, sans i estalvis,
però sobretot lliures.

A aquest país
ara tot teu,
a aquest món
que has ajudat a fer,
parixes.

Aixì ets tu,
parint país, i,
parint bessons,
lliure i lliures.

Com sempre t'he dit,
si l'amor de pare
està per demostrar,
l'amor de mare,
és innat.

I el teu?, ai!, el teu,
el teu,
fruit de la llibertat.